06 d’octubre 2010

Jugar al MUGEN a Linux

El MUGEN és un motor per crear jocs de lluita a l'estil clàssic 2D. Va sortir ja fa una pila d'anys i va generar una gran comunitat al seu voltant.
La gràcia del joc era que podies afegir escenaris i lluitadors d'altres jocs de lluita populars que la gent "capturava" i re-programava per poder-los utilitzar al Mugen. Així es feia realitat un somni de qualsevol aficionat al jocs de lluita: enfrontar personatges de Street Fighter, Mortal Kombat, King of Fighters... etc. en un sol joc.

Fa poc que Elecbyte, l'empresa que el va programar originalment ha tornat amb una nova versió amb noves característiques, com el poder funcionar a alta resolució. De moment, però, no hi ha versió per a Linux, així que en aquest article explicaré com instal·lar i resoldre els problemes típics de l'antiga versió disponible per al nostre sistema GNU.


Instal·lació
El primer pas és descarregar el programa, ja que no es troba als repositoris de Debian o Ubuntu (i de cap altre que jo sàpiga).
El podeu trobar aquí . Existeix també una versió empaquetada com a .deb, aquí.

05 de juny 2010

Estació de desenllaç

Segon relat participant a la 4ª edició del concurs de relats curts de TMB.



Estació de desenllaç

Quatre minuts i trenta-cinc segons. El temps que resta per perdre't per sempre.
El cor em batega accelerat, tot i estar completament immòbil, dempeus. El meu cap és una tempesta, no puc pensar amb claredat.

Quatre minuts i vuit segons. Encara hi ha temps. Una última oportunitat. La darrera. Un munt d'imatges em colpegen el pit. Records llunyans i propers. La teva cara, la teva pell, les teves llàgrimes. Potser encara sóc a temps.

Tres minuts i mig. El temps s'esvaeix però els dubtes augmenten. M'espanta haver de tornar-te a mirar als ulls i em fa por la teva resposta, però m'ofega la idea de perdre't.

Dos minuts i cinquanta-quatre segons. Me n'adono que encara porto la T-10 a la mà. Queden dos viatges.

Dos minuts i deu segons. Encara hi seràs? Només haig de fer mitja volta i pujar les escales. Miro al final de l'andana. T'imagino allà, venint a buscar-me. Però no hi ets. Aguanto la respiració amb cada nova persona que surt del passadís. Però tu no en surts. Ni en sortiràs. No vindràs a buscar-me, jo tinc l'última paraula. Sóc jo qui pot fer el pas. Però no sé què fer.

Un minut i quinze segons. Em tremolen les mans. Els sentiments augmenten d'intensitat, es barregen i em confonen. S'acosta el final.

Cinquanta segons. Torno a mirar cap al passadís. M'imagino mil vegades corrent per l'andana, pujant les escales i travessant el vestíbul de Sants. M'imagino baixant a les vies, però llavors em quedo en blanc i torno al principi. En cada repetició els meus peus fan l'intent de vèncer la inèrcia, però sempre es queden quiets.

Trenta segons. Ja veig els llums del metro foradant l'obscuritat del túnel. S'esgota el temps. Passen els vagons davant meu i a cada finestra veig la teva imatge. Se'm fa un nus a la gola.
Les portes s'obren. Ja no puc continuar quiet. Ara he de fer una passa endavant cap al meu futur, amb tu o sense tu.
El temps s'expandeix, les imatges cessen. Els meus peus es mouen...

Es tanquen les portes. L'estació passa davant dels meus ulls i desapareix, juntament amb la teva cara plorosa. L'últim record teu.

19 de maig 2010

O2

Relat participant a la 4ª edició del concurs de relats curts de TMB.


O2

-¿Has visto a ese grupo de gamberros de ahí fuera? –dijo Olga.
-Sí, llevan un rato haciéndonos muecas –contestó Ona–. Son unos maleducados.
-Y que lo digas. Por eso se agradece viajar en un medio como este, que no produce esos gases insolentes.
-Sí, a mi también me gusta el trambaix. Aquí vamos tranquilas sin tener que aguantar a óxidos de nitrógeno impertinentes ni a esos desalmados monóxidos de carbono.

Las dos amigas, que siempre iban juntas a todas partes, se bajaron del tranvía y emprendieron el camino calle abajo.
-Fíjate en esos hidrocarburos, van como si fueran los amos de la calle –comentó Ona.
-Sí, sí, pero no te despistes, a ver si vamos a acabar aspiradas por el filtro de un coche -replicó Olga–. Ya queda poco para llegar al metro.

En la entrada les esperaba un átomo de argón:
-Buenos días señoritas, ¿qué tal están? –saludó.
-Muy bien, gracias -contestaron al unísono.
-¿Coges el metro? -preguntó Olga.
-No, me quedaré un rato más por aquí. ¿A dónde viajan hoy?
-Al Hospital de la Vall d'Hebron.
-Excelente. Que pasen un buen día  –se despidió con una reverencia.
-Qué educado es  –comentó Olga una vez dentro del vestíbulo.
-Sí, con gente así da gusto salir a la calle.

Minutos después llegan a su destino. Dentro del hospital, las dos amigas miran dubitativas a su alrededor, sin saber muy bien hacia dónde ir. Al final Olga decide detener a una de tantas parejas de nitrógenos que circulan por allí:
-Perdonad, ¿nos podríais indicar dónde está maternidad?
-Por allí, está indicado -respondió uno de ellos.
-¿Qué os trae por aquí? –preguntó el otro.
-Venimos a alimentar una nueva vida.

11 de maig 2010

28 de març 2010

07 de febrer 2010

30 de gener 2010

GPS Garmin amb Linux

Equip: Garmin Etrex H
Programa: gpsbabel
Carregar i descarregar dades entre el Pc i l'Etrex és molt sencill.
El cable de dades no ve amb l'aparell, i comprar-lo a part és molt car. En aquest cas la millor opció 
es fabricar-se'l un mateix. Podeu trobar el pinout i la manera de fer-ho aquí o aquí.
També heu de tenir en compte que es tracta d'un cable sèrie RS232, o sigui que si no teniu port al 
Pc necessitareu un convertidor d'usb a sèrie.
El programa que farem servir és el gpsbabel. Funciona en consola, i a part de poder convertir entre 
una gran varietat de formats d'arxius gps ens permet carregar i descarregar directament sobre el 
nostre aparell receptor.
La manera d'utilitzar-lo és la següent:
gpsbabel [options] -i INTYPE -f INFILE -o OUTTYPE -F OUTFILE
INTYPE i INFILE corresponen al format i arxiu d'entrada i OUTTYPE i OUTFILE al format i arxiu de sortida.
A les opcions indicarem el tipus de dades amb que volem treballar:
-w per a waypoints (opció per defecte)
-t per a tracks
-r per a rutes
Així doncs, per descarregar els punts (waypoints) emmagatzemats a l'Etrex escriurem:
gpsbabel -w -i garmin -f /dev/ttyUSB0 -o gpx -F waypoints.gpx
garmin és el protocol de comunicació amb el receptor. Assegureu-vos que l'Etrex està configurat 
amb aquest protocol (Ajuste > Interface).
/dev/ttyUSB0 correspon al port sèrie on està connectat el gps. En aquest cas es tracta d'un 
convertidor usb-sèrie. Si teniu port COM al vostre Pc seria del tipus /dev/ttyS0 i si teniu un garmin 
amb cable usb hauríeu de posar simpelment usb: .
Com a fitxer de sortida hem escollit el tipus gpx, que és estàndard amb el nom waypoints.gpx .

Per carregar arxius a l'Etrex hem de canviar l'ordre dels factors, com per exemple:
gpsbabel -t -i gpx -f cami.gpx -o garmin -F /dev/ttyUSB0
Amb aquesta ordre carreguem l'arxiu cami.gpx que conté un o més tracks a l'Etrex.

Automatitzar aquestes ordres és fàcil amb un script o un alies, però si el que voleu és un programa 
gràfic podeu donar una ullada a:

També podeu visualitzar rutes i crear mapes directament al web, a GPSVisualizer.

04 Multivers










· En Castellano
· In English

Dedicat a la "Serie Multiverso", trilogia de novel·les de ciencia ficció escrites per Moisés Cabello.