Estació de desenllaç
Quatre minuts i trenta-cinc segons. El temps que resta per perdre't per sempre.
El cor em batega accelerat, tot i estar completament immòbil, dempeus. El meu cap és una tempesta, no puc pensar amb claredat.
Quatre minuts i vuit segons. Encara hi ha temps. Una última oportunitat. La darrera. Un munt d'imatges em colpegen el pit. Records llunyans i propers. La teva cara, la teva pell, les teves llàgrimes. Potser encara sóc a temps.
Tres minuts i mig. El temps s'esvaeix però els dubtes augmenten. M'espanta haver de tornar-te a mirar als ulls i em fa por la teva resposta, però m'ofega la idea de perdre't.
Dos minuts i cinquanta-quatre segons. Me n'adono que encara porto la T-10 a la mà. Queden dos viatges.
Dos minuts i deu segons. Encara hi seràs? Només haig de fer mitja volta i pujar les escales. Miro al final de l'andana. T'imagino allà, venint a buscar-me. Però no hi ets. Aguanto la respiració amb cada nova persona que surt del passadís. Però tu no en surts. Ni en sortiràs. No vindràs a buscar-me, jo tinc l'última paraula. Sóc jo qui pot fer el pas. Però no sé què fer.
Un minut i quinze segons. Em tremolen les mans. Els sentiments augmenten d'intensitat, es barregen i em confonen. S'acosta el final.
Cinquanta segons. Torno a mirar cap al passadís. M'imagino mil vegades corrent per l'andana, pujant les escales i travessant el vestíbul de Sants. M'imagino baixant a les vies, però llavors em quedo en blanc i torno al principi. En cada repetició els meus peus fan l'intent de vèncer la inèrcia, però sempre es queden quiets.
Trenta segons. Ja veig els llums del metro foradant l'obscuritat del túnel. S'esgota el temps. Passen els vagons davant meu i a cada finestra veig la teva imatge. Se'm fa un nus a la gola.
Les portes s'obren. Ja no puc continuar quiet. Ara he de fer una passa endavant cap al meu futur, amb tu o sense tu.
El temps s'expandeix, les imatges cessen. Els meus peus es mouen...
Es tanquen les portes. L'estació passa davant dels meus ulls i desapareix, juntament amb la teva cara plorosa. L'últim record teu.
Quatre minuts i trenta-cinc segons. El temps que resta per perdre't per sempre.
El cor em batega accelerat, tot i estar completament immòbil, dempeus. El meu cap és una tempesta, no puc pensar amb claredat.
Quatre minuts i vuit segons. Encara hi ha temps. Una última oportunitat. La darrera. Un munt d'imatges em colpegen el pit. Records llunyans i propers. La teva cara, la teva pell, les teves llàgrimes. Potser encara sóc a temps.
Tres minuts i mig. El temps s'esvaeix però els dubtes augmenten. M'espanta haver de tornar-te a mirar als ulls i em fa por la teva resposta, però m'ofega la idea de perdre't.
Dos minuts i cinquanta-quatre segons. Me n'adono que encara porto la T-10 a la mà. Queden dos viatges.
Dos minuts i deu segons. Encara hi seràs? Només haig de fer mitja volta i pujar les escales. Miro al final de l'andana. T'imagino allà, venint a buscar-me. Però no hi ets. Aguanto la respiració amb cada nova persona que surt del passadís. Però tu no en surts. Ni en sortiràs. No vindràs a buscar-me, jo tinc l'última paraula. Sóc jo qui pot fer el pas. Però no sé què fer.
Un minut i quinze segons. Em tremolen les mans. Els sentiments augmenten d'intensitat, es barregen i em confonen. S'acosta el final.
Cinquanta segons. Torno a mirar cap al passadís. M'imagino mil vegades corrent per l'andana, pujant les escales i travessant el vestíbul de Sants. M'imagino baixant a les vies, però llavors em quedo en blanc i torno al principi. En cada repetició els meus peus fan l'intent de vèncer la inèrcia, però sempre es queden quiets.
Trenta segons. Ja veig els llums del metro foradant l'obscuritat del túnel. S'esgota el temps. Passen els vagons davant meu i a cada finestra veig la teva imatge. Se'm fa un nus a la gola.
Les portes s'obren. Ja no puc continuar quiet. Ara he de fer una passa endavant cap al meu futur, amb tu o sense tu.
El temps s'expandeix, les imatges cessen. Els meus peus es mouen...
Es tanquen les portes. L'estació passa davant dels meus ulls i desapareix, juntament amb la teva cara plorosa. L'últim record teu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada