L'Últim Viatge
Em desperto de sobte. Estic assegut al metro. M'he adormit.
Aixeco el cap instintivament per mirar el panell de les parades. Entença. Abaixo el cap i miro el meu vell rellotge digital. Les 12:43. Arribaré tard.
Hi ha alguna cosa que parpelleja a la pantalla. És un petit quadret a sota de les lletres “REM”. Ve de “remember” o “reminder”, no n'estic segur. Curiosa funció: l'actives per enrecordar-te d'alguna cosa, com qui es canvia un anell de dit o es pinta una marca amb boli a la mà.
El cas és que no sé què havia de recordar. Només sé que faig tard.
M'aixeco i espero impacient a que el tren arribi a Diagonal.
Tan bon punt s'obren les portes, baixo a tota pressa i arrenco a córrer cap al passadís.
No paro atenció al meu entorn. Només a l'arribar a l'altre andana m'adono que no m'ha calgut sortir al carrer. Hauran acabat les obres.
El metro està parat a l'estació, així que faig l'últim esprint per agafar-lo abans que es tanquin les portes.
Un cop a dintre m'assec per recuperar l'alè.
Passa alguna cosa estranya. El metro avança lentament. Miro al meu voltant. Aquest vagó té molt poca llum. En canvi, a fora hi ha focus que il·luminen alternativament l'interior. On sóc? Miro el panell però... no hi ha panell. No hi ha cap plànol. Però no estic sol. Hi ha una parella d'avis i un home amb aspecte cansat. Sento una música llunyana. Giro el cap. Hi ha una noia al meu costat, amb un reproductor d'aquests digitals a la mà i els auriculars posats. Té una expressió d'una serenitat infinita. Duu una samarreta amb un home amb cap de gos, negre i amb orelles punxagudes.
-On para aquest tren?- pregunto sense pensar.
-Al final- contesta ella.
Em quedo inmòbil uns segons. Torno a mirar el rellotge. Les 12:43.
El quadret del “REM” continua fent pampallugues. Però ara ja ho recordo. Serien cap a tres quarts d'una quan baixava corrent pel carrer per entrar al metro. Feia tard. Vaig creuar sense mirar. L'últim que recordo és un cotxe vermell que se'm tirava a sobre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada